El passat divendres dia 1 d'abril, va ser la data dedicada a fer el club de lectura anual amb els nois i noies de l'INS. Aprofitant les lectures que el CLIJCAT (Consell català del llibre infantil i juvenil) proposa cada any, un nombrós grup format per 8 nois, 8 noies i dues professores vàrem debatre durant gairebé una hora i mitja. Aquest curs 2010-2011 és el XVè premi Protagonista Jove que organitza el CLIJCAT, en què els joves lectors han de fer de jurat de la millor obra juvenil, segons la seva opinió, que s'ha publicat durant l'any.
Concretament, primer vam parlar de Be Safe, una novel·la que o bé agrada molt o bé no agrada gens. No hi ha terme mig. Els nois són els que s'han sentit més atrets per aquesta lectura que parla de la problemàtica que viuen els soldats en plena guerra de l'Iraq. Ha sobtat, en general, l'ús de la música en l'obra i també el ritme accelerat, encara que no en excés, de l'argument; cosa que ha permès “veure-la” com una autèntica pel·lícula.
Simple és una novel·la que va donar molt que parlar: la conducta irresponsable del pare, la naturalitat del noi en autoanomenar-se “idiota” i el canvi que suscita aquest personatge entre les amistats del seu germà i aquest mateix. Van trobar-la diferent d'altres obres que parlen de la mateixa temàtica: per la naturalitat i versemblança del personatge central i perquè no resulta ser tan protagonista com semblava en un principi.
Els estranys talents de la Flàvia és, de totes, la lectura que més a desplagut.Amb tot, val a dir que hi va haver dos lectors que li van donar la màxima puntuació perquè el van trobar un llibre molt ple de referències culturals(s'hi fa al·lusions a químics, científics i altres personalitats del camp de la ciència; productes, compostos i estris de laboratori, etc.) que els van plaure moltíssim. Sí que és cert que també van haver de reconèixer la poca versemblança del personatge central, la Flàvia, com a científica prematura i investigadora lliberal.
Concretament, primer vam parlar de Be Safe, una novel·la que o bé agrada molt o bé no agrada gens. No hi ha terme mig. Els nois són els que s'han sentit més atrets per aquesta lectura que parla de la problemàtica que viuen els soldats en plena guerra de l'Iraq. Ha sobtat, en general, l'ús de la música en l'obra i també el ritme accelerat, encara que no en excés, de l'argument; cosa que ha permès “veure-la” com una autèntica pel·lícula.
Simple és una novel·la que va donar molt que parlar: la conducta irresponsable del pare, la naturalitat del noi en autoanomenar-se “idiota” i el canvi que suscita aquest personatge entre les amistats del seu germà i aquest mateix. Van trobar-la diferent d'altres obres que parlen de la mateixa temàtica: per la naturalitat i versemblança del personatge central i perquè no resulta ser tan protagonista com semblava en un principi.
Els estranys talents de la Flàvia és, de totes, la lectura que més a desplagut.Amb tot, val a dir que hi va haver dos lectors que li van donar la màxima puntuació perquè el van trobar un llibre molt ple de referències culturals(s'hi fa al·lusions a químics, científics i altres personalitats del camp de la ciència; productes, compostos i estris de laboratori, etc.) que els van plaure moltíssim. Sí que és cert que també van haver de reconèixer la poca versemblança del personatge central, la Flàvia, com a científica prematura i investigadora lliberal.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada