El poema del mes

                                                           Anem

Ja hi he navegat prou
per les mars de la terra
de golfos de neguit,
d’onades de tristesa.
Barqueta mia, anem,
anem-se'n, barca meva,
cap a la mar del cel
avui que està serena.

Ací navego a rem,
allí ho farem a vela,
sens témer los esculls,
sens por de la tempesta.
Ai!, en la mar d’ací
taurons hi ha i balenes,
en la d’allí tot són
blanquíssimes nimfees
                                                                                                florides en l’atzur
                                                                                                entre esgranalls d’estrelles.
                                                                                                Enmig de l’esgranall
                                                                                                lo bon Jesús m’espera.
                                                                                                Anem-hi tot seguit,
                                                                                                anem-hi, barca meva.

Verdaguer, Jacint. «Anem» dins Al cel. A cura de Pere Tió. Folgueroles: Verdaguer Edicions (en premsa).
Foto: Monument a Jacint Verdaguer a la Mare de Déu del Mont.
Font: Instagram @fjverdaguer

poema de Novembre